La Travesia de ChumpiLa Travesia de Chumpi
Dimecres, 16 de novembre de 2011 por alternativa
Títol: La Travesía del Chumpi
Pobles indígenes: Comunitat Achuar de la Conca del Riu Pastaza
País producció: Perú
Any: 2008
Duració: 47 minuts
Gènere: Documental
Realització: Fernando Valdivia
Producció: Aliya Ryan, Tania Medina i Gregor McLennan
Guió: Fernando Valdivia i Héctor Gálvez
Fotografia o Càmera: Alex Giraldo i Percy Pacco
Só: Angel Mozombite i Alvaro Zavala
Edició: Gustavo Sánchez, Carlos Marín i Fernando Valdivia
Sinopsis: Un film que representa un viatge al món natural i espiritual d’un poble indígena, els Achuar de la Conca del riu Pastaza, habitants d’unes de les selves més pures a l’amazònia, un paradís natural en perill degut a les concessions de l’Estat a empreses petrolieres. La Travesia del Chumpi, ens mostra la història del vell Irar qui guia al seu net Chumpi, juntament amb un grup de la comunitat, en una expedició creuant rius i boscos per tal de revelar al món per primera vegada l’existència de La Tuna, el principal santuari del poble Achuar, en perill per les concessions.
Título: La Travesía del Chumpi
Pueblos Indígenas: Comunidad Achuar de la Cuenca del Rio Pastaza
País de producción: Perú
Año: 2008
Duración: 47 minutos
Género: Documental
Realización: Fernando Valdivia
Producción: Aliya Ryan, Tania Medina i Gregor McLennan
Guión: Fernando Valdivia y Héctor Gálvez
Fotografía y cámara: Alex Giraldo y Percy Pacco
Sonido: Angel Mozombite y Alvaro Zavala
Edición: Gustavo Sánchez, Carlos Marín y Fernando Valdivia
Sinopsis: Un filme que representa un viaje al mundo natural y espiritual de un pueblo indígena, los Achuar de la Cuenca del río Pastaza, habitantes de una de las selvas más puras en la amazonía, un paraíso natural en peligro debido a las concesiones del Estado a empresas petroleras. La Travesia del Chumpi, nos muestra la historia del viejo Irar quien guía a su nieto Chumpi, junto con un grupo de la comunidad, en una expedición cruzando ríos y bosques para revelar al mundo por primera vez la existencia de La Tuna, el principal santuario del pueblo Achuar, en peligro por las concesiones.
Un documental que mostra al món per primera vegada imatges inèdites d’aquest tresor natural i cultural, mantingut en secret fins a la actualitat, en un esforç per tal de delimitar els seus dominis territorials com a defensa per la preservació i en contra a la destrucció a la qual es podria arribar.
Els Achuar i l’activitat petrolera al seu territori ancestral
Les conces dels rius Pastaza, Morona i Corrientes, una de les zones amb més biodiversitat del món, és la llar dels més d’11.000 indígenes Achuar que han viscut per generacions en un territori que els proveeix de tot el que necessiten. Un mode de vida amenaçat per les companyies transnacionals d’exploració i extracció de petroli, que fa perillar també la supervivència dels Achuar.
L’activitat petroliera al territori Achuar va començar als anys 70 amb l’explotació al riu Corrientes de la Companyia Occidental Petroleum (Oxy) amb seu als EEUU. Durant més de tres dècades, Oxy va retallar despeses abocant 9 billons de galons d’aigua de producció directament al riu, en lloc de reinjectar-les. Aquesta aigua de producció que conté altes concentracions de substàncies tòxiques com bari, plom i arsènic, combinat amb centenars de vessaments de petroli, han contaminat el riu Corrientes, on la pesca i la caça ja no són aptes pel consum i la terra ja no és cultivable, i han provocat seriosos problemes de salut pels Achuar, amb alts nivells de plom i cadmi en sang. En els últims anys, diverses mobilitzacions pacífiques dels Achuar en aquesta regió, han forçat a la companyia argentina Pluspetrol a reinjectar les aigües de producció i han elevat demanda col·lectiva judicial als EEUU en contra de l’empresa Oxy.
A les conques del riu Pastaza i Morona, lliures de l’extracció de petroli fins fa poc, l’Estat peruà va aprovar al 1995 el contracte de llicència d’exploració i explotació d’hidrocarburs del Bloc 64. La resistència del poble Achuar ha aconseguit que diveres empreses s’hagin retirat successivament del bloc (Atlantic Richfield Perú -ARCO-, Occidental Petroleum Corporation -OXY-, Repsol-YPF y Burlington Resources), transferint el lot a la companyia canadenca Talisman Energy, que des del 2008 està perforant pous exploratoris. Els blocs petroliers del territori Achuar cobreixen quasi 1,7 milions d’hectàrees de bosc tropical i verge i l’espai RAMSAR dels aiguamolls del Pastaza, un dels ecosistemes més productius d’aigua en la selva amazònica. Els Achuar s’oposen a aquestes activitats que violen els drets territorials del poble Achuar, i que no compten amb la consulta prèvia, lliure i informada de les poblacions indígenes afectades, un dret reconegut a la Constitució peruana, al Conveni 169 de la OIT i a la Declaració dels Drets dels Pobles Indígenes de la ONU.
Més del 80% de l’amazonia peruana ha estat concessionada per l’Estat a transnacionals per l’exploració i extracció petroliera. Un Estat que reconeix el dret al territori dels Achuar amb títols de comunitat nativa, però que tan sols cobreixen una tercera part dels seus territoris ancestrals. Davant d’aquesta situació, el passat més de setembre FENAP presentava al Congrés de Diputats del Perú una petició formal al govern de respectar la seva autodeterminació, que inclou el reconeixement legal del seu territori ancestral, i sol·licitava l’anulació dels blocs petroliers existents i la garantia del govern de no realitzar en un futur més perforacions i extraccions petrolieres en les seves terres ancestrals.
En clau de Drets
Artícle 12. “Els pobles indígenes tenen dret a manifestar, practicar, desenvolupar i ensenyar les seves tradicions, costums i cerimònies espirituals i religioses; a mentenir i protegir els seus indrets religiosos i culturals i a accedir-hi privadament; a mantenir i protegir els seus indrets religiosos i culturals i a accedir-hi privadament; a utilitzar i controlar els seus objectes de culte, i a obtenir la repatriació de les seves restes humanes”
Article 25. “Els pobles indígenes tenen dret a mantenir i enfortir la seva pròpia relació espiritual amb les terres, territoris, aigües mars costaners i altres recursos que tradicionalemnt han posseït o ocupat i utilitzat d’una altra forma i a assumir les responsabilitats que referent a això els incumbeixen envers les futures generacions.”
Article 26. “Los pueblos indígenas tienen derecho a las tierras, territorios y recursos que tradicionalmente han poseído, ocupado o de otra forma utilizado o adquirido” “Los Estados asegurarán el reconocimiento y protección jurídicos de esas tierras, territorios y recursos. Dicho reconocimiento respetará debidamente las costumbres, las tradiciones y los sistemas de tenencias de la tierra de los pueblos indígenas de que se trate”
Ens visita Kukush Wasum, Indígena Achuar del Perú, per reivindicar el seu dret territorial davant les petrolieres!!!
Kukush Wasum, visita Catalunya per donar a conèixer la situació del seu poble davant les transnacionals d’exploració i explotació de petroli que operen al territori ancestral dels Achuars. Kukush és Vicepresident de la Federación de la Nacionalidad Achuar del Perú (FENAP), entitat que aglutina a organitzacions Achuar del Perú, i que ha encapçalat durant 16 anys la lluita dels Achuar davant les empreses petrolieres, aconseguint la retirada de la conca del riu Pastaza de la hispano-argetina Repsol YPF i la estadounidense OXY, entre altres.
Recentment ha presentant al Congrés dels Diputats del Perú una proposta de llei pel reconeixement del seu territori integral i la sol·licitud d’anul·lació dels blocs petroliers existents al seu territori ancestral.
Paral·lelament a la visita de Kukush Wasum a Catalunya, altres líders Achuar es desplaçaràn a a la seu de l’empresa Talisman, a Calgari, Canadà, per eixir els drets de la comunitat Achuar i la retirada immediata dels seus territoris.
Actua!!
- Visita el lloc web de la FENAP i fes-hi una donació a través del lloc web: http://www.causes.com/campaigns/181066
- Recolza la campanya que Amazon Watch porta a terme per a la defensa del territori i del poble Achuar en contra la intromisió de les petroleres:
Clica a la pàgina per continuar llegint
Un documental que muestra al mundo por primera vez imágenes inéditas de este tesoro natural y cultural, mantenido en secreto hasta la actualidad, en un esfuerzo para delimitar sus dominios territoriales como defensa para la preservación de la destrucción a la que se podría llegar.
Los Achuar y la actividad petrolera en su territorio ancestral
Las concesiones de los ríos Pastaza, Morona y Corrientes, una de las zonas con más biodiversidad del mundo, es el hogar de los más de 11 .000 indígenas Achuar que han vivido por generaciones en un territorio que les provee de todo lo que necesitan. Un modo de vida amenazado por las compañías transnacionales de exploración y extracción de petróleo, que hace peligrar también la supervivencia de los Achuar.
La actividad petrolera en el territorio Achuar empezó en los años 70 con la explotación en el río Corrientes de la Compañía Occidental Petroleum (Oxy) con sede en los EEUU. Durante más de tres décadas, Oxy recortar gastos vertiendo 9 billones de galones de agua de producción directamente al río, en lugar de reinyectar las mismas. Esta agua de producción que contiene altas concentraciones de sustancias tóxicas como bario, plomo y arsénico, combinado con cientos de derrames de petróleo, han contaminado el río Corrientes, donde la pesca y la caza ya no son aptas para el consumo y la tierra ya no es cultivable, y han provocado serios problemas de salud para los Achuar, con altos niveles de plomo y cadmio en sangre. En los últimos años, varias movilizaciones pacíficas de los Achuar en esta región, han forzado a la compañía argentina Pluspetrol a reinyectar las aguas de producción y han elevado una demanda colectiva judicial en EEUU en contra de la empresa Oxy.
En las cuencas del río Pastaza y Morona, libres de la extracción de petróleo hasta hace poco, el Estado peruano aprobó en 1995 el contrato de licencia de exploración y explotación de hidrocarburos del Bloque 64. La resistencia del pueblo Achuar ha conseguido que diversas empresas se hayan retirado sucesivamente del bloque (Atlantic Richfield Perú-ARCO-, Occidental Petroleum Corporation-OXY-, Repsol-YPF y Burlington Resources), transfiriendo el lote a la compañía canadiense Talisman Energy, que desde 2008 está perforando pozos exploratorios. Los bloques petroleros del territorio Achuar cubren casi 1,7 millones de hectáreas de bosque tropical y virgen y el espacio RAMSAR de los humedales del Pastaza, uno de los ecosistemas más productivos de agua en la selva amazónica. Los Achuar se oponen a estas actividades las cuales violan los derechos territoriales del pueblo Achuar, y que no cuentan con la consulta previa, libre e informada de las poblaciones indígenas afectadas, un derecho reconocido en la Constitución peruana, en el Convenio 169 de la OIT y en la Declaración de los Derechos de los Pueblos Indígenas de la ONU.
Más del 80% de la amazonía peruana ha sido concesionada por el Estado a transnacionales para la exploración y extracción petrolera. Un Estado que reconoce el derecho al territorio de los Achuar con títulos de comunidad nativa, pero que sólo cubren una tercera parte de sus territorios ancestrales. Ante esta situación, el pasado mes de septiembre FENAP presentaba en el Congreso de Diputados del Perú una petición formal al gobierno de respetar su autodeterminación, que incluye el reconocimiento legal de su territorio ancestral, y solicitaba la anulación de los bloques petroleros existentes y la garantía del gobierno de no realizar en un futuro más perforaciones y extracciones petroleras en sus tierras ancestrales.
En clave de Derechos
Artículo 12. “Los pueblos indígenas tienen derecho a manifestar, parcticar, desarrollar y enseñar sus tradiciones, costumbres y ceremonias espirituales y religiosas; a mantener y proteger sus lugares religiosos y culturales y a acceder a ellos privadamente”
Artículo 25. “Los pueblos indígenas tienen derecho a mantener y fortalecer su propia relación espiritual con las tierras, territorios, aguas, mares costeros y otros recursos que tradicionalemnte han poseido u ocupado y utilizado de otra forma y a asumir las responabilidades que a ese respecto les incumben para con las generaciones venideras”.
Artículo 26. “Los pueblos indígenas tienen derecho a las tierras, territorios y recursos que tradicionalmente han poseído, ocupado o de otra forma utilizado o adquirido” “Los Estados asegurarán el reconocimiento y protección jurídicos de esas tierras, territorios y recursos. Dicho reconocimiento respetará debidamente las costumbres, las tradiciones y los sistemas de tenencias de la tierra de los pueblos indígenas de que se trate”
¡¡¡Nos visita Kukush Wasum, Indígena Achuar del Perú, para reivindicar su derecho territorial enfrente las petroleras!!!
Kukush Wasum visita Cataluña para dar a conocer la situación de su pueblo enfrente las transnacionales de exploración y explotación de petroleo que operan en el territorio ancestral de los Achuar. Kukush es vicepresidente de la Federación de la Nacionalidad Achuar del Perú (FENAP), entidad que aglutina organizaciones Achuar del Perú, y que ha liderado durante 16 años la lucha de los Achuar contra las empresas petroleras, consiguiendo la retirada de la cuenca del rio Pastaza de la hispano-argentina Repsol YPF y la estadounidense OXY, entre otras.
Recientemente ha presentado al Congreso de Diputados de Perú una propuesta de ley por el reconocimiento de su territorio integral y la solicitud de anulación de los bloques petroleros existentes en su territorio ancestral.
Paralelamente a la visita de Kukush Wasum a Cataluña, otros líderes Achuar se desplazaran a la sede de la empresa Tlisman en Calgary, Canadá, para exigir los derechos de la comunidad Achuar y la retirada inmediata de sus territorios.
Actúa!!
- Visita el sitio web de la FENAP y realiza una donación a través de la web: http://www.causes.com/campaigns/181066
- Apoya la campaña que Amazon Watch lleva cabo para la defensa del territorio y del pueblo Achuar en contra la intromisión de las petroleras:
Una realidad que hay que respetar.